INICIS I ENTENDRE QUÈ COMPREM.

Des que vaig decidir aprendre joieria he après molt pel camí, gràcies a les persones de les quals m'he envoltat, i dels errors comesos, els molts errors comesos. Vaig acabar per trobar el meu estil, que dista molt de la joieria fina tradicional, seguint la meva intuïció i animada a explorar per la millor mestra que vaig poder tenir. En aquesta primera entrada m'agradaria tocar per sobre alguns conceptes bàsics, que en el seu dia van ser nous per a mi, i poc a poc fer d'aquest BLOG un lloc en el qual compartir curiositats i aprenentatge d'aquest univers.

En començar amb l'aprenentatge treballàvem directament amb el metall, aprendre a serrar, llimar, polir. Les primeres peces amb llautó o coure, i més endavant passaria a utilitzar plata reciclada o alguna peça en or reciclat. I partint d'aquí comencem amb les primeres diferenciacions a retenir. Segur has sentit alguna vegada la paraula quirats, però a què es refereix exactament:

OR

En català utilitzar la paraula Quirats es refereix a la puresa de l'or. El qual generalment sol ser de:

• 9 Quirats: L'or de menor quilatatge, el més dur, a causa que únicament el 37,5 % consisteix en or pur (24K). El més econòmic, però també el que requereix més manteniment i té un color groc més apagat. El 62,5% restant està compost per coure, plata, níquel o zinc.
• 14 Quirats: Cada vegada és més comú trobar joies en or de 14K en joieries. És important saber que el percentatge d'or pur que es troba aquí és de 58,5 % i això implica que la peça requereixi més manteniment i que amb el temps tendeixi lleugerament a color coure.
• 18 Quirats: El que podem trobar de forma més comuna en joieria, ja que ofereix un equilibri perfecte entre bellesa i valor amb major durabilitat i resistència. Es compon majoritàriament d'un 75 % d'or pur (24K) amb un 25 % d'altres metalls, com plata, coure o pal·ladi, per crear aliatges d'or groc, rosa o blanc.
• 24 Quirats: El més pur i que s'extreu directament de les mines. S'ha d'utilitzar com a base per crear els altres aliatges, però no se sol usar en joieria ja que és massa tou, el més difícil per ser treballat i es ratlla amb més facilitat. La millor aplicació seria utilitzar-lo per banys quan volem que el groc de la peça sigui més pujat. Aquest tipus d'or és el que s'utilitza per als lingots per inversió.

El nom de cada variant indica quantes parts d'or pur conté l'aliatge, sobre un total de 24. Per exemple, 9k significa 9 parts d'or de 24, 14k significa 14 parts, i així successivament.

PLATA

Aquest tipus d'aliatges també es veuen en la plata. Els tipus més comuns són Plata Pura (999), massa tova per joieria, i els aliatges més utilitzats com la Plata de llei (925) o Sterling, que combina 92.5% de plata amb 7.5% de coure per major durabilitat, i la Plata 950 amb un 95% de plata i 5% de coure, preferida per joieria fina.

BANYS O XAPATS

El bany d'or és una capa molt fina d'or (menys d'1 micra) sobre un altre metall, mentre que el xapat és més gruixut i durador, i si és sobre plata amb més de 2.5 micres i mínim 10 quirats, s'anomena vermeil, així que quan vegis el concepte GOLD VERMEIL o OR VERMEIL ara ja saps que es tracta d'una peça en plata 925 amb un bany d'or.

Les micres mesuren el gruix d'aquesta capa (1 micra = 0.001 mm): lògicament diríem que a més micres, més resistent i duradora és la peça. Encara que a efectes pràctics la diferència entre per exemple, 1 o 3 micres és tan mínima que l'opció més econòmica i lògica seria per exemple realitzar un bany d'1 micra i renovar-lo amb el temps per lluir la peça com nova, en lloc d'aplicar un bany de 3 només una vegada.

QUIRATS DE LES GEMMES

Una vegada clar el concepte de quirats per l'or, entra en joc el concepte de quirats per les gemmes el qual es refereix a la unitat de pes de les gemmes (1 quirat = 0,2 grams). En anglès ho veuràs com carat. La densitat de cada gemma varia, per la qual cosa una pedra pot semblar més gran però pesar menys quirats que una altra més petita, amb la qual cosa per entendre el valor d'una gemma no podem guiar-nos per la mida, sinó també pel tall o talla de la mateixa com pots veure en la imatge inferior (un tall Asscher amb moltes facetes, serà més car que el típic tall cabuixó), i la raresa, qualitat i demanda de la gemma en qüestió. Un altre factor important a tenir en compte és: la duresa, segurament ja et soni l'escala de Mohs, que va de l'1 al 10 i mesura la resistència al ratllat. L'1 és el més tou (talc) i el 10 el més dur (diamant). Per joieria d'ús diari, es recomanen pedres amb duresa 7 o superior.

En la majoria de les peces que utilitzo en la col·lecció AL RASO APAÑÁ, acostumo a utilitzar minerals o roques perquè m'agrada l'acabat en brut i natural que ofereixen. Aprofito per deixar-vos unes accepcions de diccionari bàsiques per distingir entre gemmes i minerals:

Minerals: Són la pedra en brut, tal com la naturalesa l'ha creada. Tenen una composició química concreta i una estructura cristal·lina definida. Com la uvarovita.

Roques: Són agregats d'un o diversos minerals. Per exemple, el granit està format per quars, feldspat i mica. I el lapislàtzuli per lazurita, pirita i calcita.

Gemmes: Són minerals (o a vegades roques) que han passat per un procés d'embelliment —tallat, polit, etc. No tots els minerals poden convertir-se en gemmes.

Pedres precioses vs. semiprecioses: Tradicionalment, només quatre es consideren precioses: diamant, rubí, maragda i safir. La resta entren en la categoria de semiprecioses, encara que aquesta classificació està una mica antiquada i no sempre reflecteix el seu valor real.

Algunes gemmes et sonaran pel seu nom comercial, però en realitat provenen de minerals amb noms molt diferents. Per exemple: la maragda prové del beril·li, el rubí i el safir provenen del corindó o el peridot ve de l'olivina. És molt important conèixer la gemma o mineral que estem comprant per entendre el valor real de la peça. Actualment també podem trobar peces, amb cristall de Swarovski o circonites (Cz) les quals poden resultar vistoses però el valor intrínsec de les quals és molt menor del que gemmes com l'aiguamarina o el peridot puguin tenir. Al final, el més important és que la "pedra" t'agradi i sàpigues què estàs comprant. Una circonita pot ser preciosa si saps el que és; però és important saber que això és el que estàs comprant de forma conscient.

Deixa'm un comentari si tens ganes d'explorar algun tema en particular. En la pròxima entrada us escric sobre les gemmes en to blau cel i el seu valor, des de la turmalina blava fins a la circonita.

Sandra.