Col·lecció I.
despechá
despecho (esp.) / despit (cat.) m. Ressentiment o desgrat que queda d’un desaire, d’un menyspreu o d’una desil·lusió.
Una col·lecció nascuda de la intensitat, transformant la ferida en força i presència. Formes orgàniques, brutals i salvatges. Fet a mà amb la tècnica de la cera perduda. Fosa en plata de llei 925 o llautó amb bany de plata de llei 925 o d’or de 18K o 24K.
Col·lecció II.
apañá
apañada (esp.) / bufona (cat.) adj. col·loq. andal. Bonica, atractiva. Utilitzat com a expressió d’elogi o d’afecte, especialment a Sevilla.
Col·lecció que celebra el magnetisme que emana la teva pròpia llum. Peces acompanyades de gemmes i/o minerals. Fet a mà treballant directament el metall o amb la tècnica de la cera perduda. Plata de llei 925 o llautó amb bany de plata de llei 925 o d’or de 18K o 24K.
Col·lecció III.
relajá
relajada (esp.) / relaxada (cat.) adj. col·loq. Dit d’una persona: Que es troba en calma, lliure de preocupacions.
Col·lecció que encarna la senzillesa i la bellesa sense esforç. Línies suaus i essencials, símbol de presència i calma. Fet a mà treballant directament el metall o amb la tècnica de la cera perduda. Plata de llei 925 o llautó amb bany de plata de llei 925 o d’or de 18K o 24K.
tita ala
tita ala (esp.) / tieta ala (cat.) loc. subst. fam. Mote amb què el meu nebot, quan encara no sabia pronunciar Sandra, em cridava quan volia jugar. Símbol de creativitat i llibertat.
A jugar. A volar. A Tita ala cada peça és un model únic i exclusiu; el meu laboratori per experimentar amb materials i formes sense massa normes, però amb molta curiositat. Peces que em recorden per què vaig començar a fer això.